La música en la primera infància

COMPORTAMET DEL XIQUET DE 0 a 3 anys.

La música és una gran dimensió que els nens escolten des de la gestació, una altra dimensió és ser intèrpret (imita les nostres cançons), i l’altra dimensió és ser creador (tenen capacitat d’expressar els sentiments a través de la música).

Per reforçar aquestos tres paràmetres utilitzem:

a)     La cançó. És vital en aquesta edat per a rebre i emmagatzemar tota aquesta informació (ritme, mètrica, entonació, expressió, etc).

b)     Percepció sonora. És molt bàsic a aquesta etapa (de 0 a 3 anys) en la que els nens reben molta informació sonora. Per tant hi ha que tenir cura de què se li dona i per què (so dolç, llarg, fort, estrident, etc per a conèixer diferents possibilitats del so).

c)     El moviment. El moviment és vida, o vida és moviment, i el so és moviment.

d)     Producció sonora. Què és el que els xiquets fan per sí mateixa? Per exemple un nadó comença a fer sorolls com aj, ggg, etc.

Cal tenir present les nostres reaccions i valoracions, com adults, que fem als infants de la resposta als seus fets. En plàstica els xiquets fan ratlles a un paper i se’ls valora, per tant també hi ha que valorar els sorolls que produeix (cops a les cassoles, a terra,  al radiador, etc).

La música com a vehicle de comunicació emocional

Com conceben la música en les primeres edats.

Com és el xiquet de 0 a 3 anys? És ric, potent, gran investigador, té un gran potencial enèrgic, es meravella, fa hipòtesis sobre les coses.

El paper del ritme a esta edat és el fluir del so en el temps. Com a persones adultes tenim que mirar al nen i partir del seu ritme i so. La rítmica sempre ha mantingut que el ritme no només s’escolta per l’oïda, si no és tot el cos el que escolta.

Cantar-li al xiquet és bàsic, per tant ho farem amb diferents timbres (dona, home, avia, germà), i de diferents maneres: cantar sobre una vocal, xiular, tocar les melodies a algun instrument, fer jocs de falda infantils, deixar-los material per a que descobreixen el seu so (papers, bosses de plàstic) tot açò els ajudarà a portar un tempo regular.

També és fonamental moure el seu cos: jugar amb els seus peus i cames, per què després ells juguen/controlen millor les quatre extremitats. Sempre recolzant aquestos jocs amb música.

Posar un fondo musical (de percussió, improvisen una música) per a que els xiquets vegen que formen part d’un discurs musical.

“El xiquet fa i sap fer el que li resulta interessant”. Per tant hi ha que motivar als xiquets per a que eixa naturalesa no pare.

Seminari: La rítmica en la primera infància. Reina Capdevila. (15.10.2005)

Formació pedagògica Jaques Dalcroze.

Institut Llongueres. Barcelona